dimarts, 20 de desembre de 2016

Reflexió per Nadal


El fred, la simbomba, el gall, la lluna ens parlen del  Nadal. Les escenes de l’Evangeli s’han anat encarnant a la nostra terra. No és estrany que els nostres poetes hagin fet seu el missatge nadalenc de les maneres més diverses. M’agradaria  en la festa d’aquest  any, compartir amb vosaltres un excel·lent poema del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit. Intentem entrar en aquesta escena amb uns versos que es van composar fa un segle:

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

            El poeta ens parla d’una de les claus que no podem oblidar mai: no oblidar-nos dels pobres. No oblidar on es va produir el naixement de Jesús, qui el va envoltar i amb qui va estar preferentment aquest Nen que va néixer i es va convertir en el Salvador del món.

            El darrer vers ens deixa amb una forta interpel·lació. És del passat, però té una força que ens empeny a viure amb intensitat l’Evangeli avui en dia: Ens mirarà Jesús la Nit de Nadal i es posarà a plorar? Es posarà a plorar perquè ens hem oblidat de la solidaritat amb els pobres, d’ estar més a prop d’ells? Estarem molt enfeinats en matar el gall i degustar un bon menjar més que en commemorar el que realment celebrem?

            M’encantaria canviar el darrer vers, amb permís d’en Papasseit:
            “i després de mirar-nos arrencarà a somriure”.

            Tant de bo que el Nen Jesús després de contemplar com ha estat el nostre treball, com hem apostat pels valors d’una escola que vol estar cada cop més a prop de l’Evangeli, ens somrigui. Encara que sigui un somriure petitet, serà potser el millor senyal que podem rebre, perquè aleshores és que realment els pobres participen en la nostra taula nadalenca.

            Que com la Verge Maria tinguem la capacitat de transformar una cova freda, amb un bou i una mula, en una autèntica llar on neix Jesús. Preparem-nos amb alegria per acollir aquest Nen que va a transformar el món.

            Bon Nadal!

Fernando Cordero ss.cc.

           



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada