dimarts, 2 d’octubre de 2012

Els alumnes d'infantil volen canviar!

El petit camaleó


Hi havia un vegada, un petit camaleó que vivia a la selva amb la seva família.
El petit camaleó era una mica rondinaire, tenia mal geni i s’enfadava sovint. Cada matí, la seva mare li demanava que es mengés desseguida  el petit esmorzar que li donava, ell rondinava i havia de marxar a l’escola gairebé sense esmorzar.
Quan jugava amb els amics, sempre volia ser el primer en tot, volia manar i fins i tot , quan jugaven a pilota, la tenia sempre ell.
A l’escola, no feia gaire cas a la senyoreta “Camaleona”. Quan havia de fer la feina, es distreia jugant a la classe i sempre es quedava l’últim en fer la fitxa, per tant s’havia de quedar una estona sense pati.
Un bon dia, la seva mare va pensar..... cada dia m’haig d’enfadar amb el meu petit camaleó, vull que es doni compte que ha d’esmorzar de pressa , fer-me més cas , i  anar al cole amb la panxa plena, és molt millor .  Quan es va aixecar de dormir el petit camaleó, no  va dir res, va posar l’esmorzar a la taula i ella va anar a fer feina. Va passar una estona i el petit camaleó no havia començat. La mare va dir : Al cole! i així va ser, cap al cole sense esmorzar. En arribar al cole  tenia molta gana, la panxa li feia soroll, tenia son i no podia acabar la feina ja que estava molt cansat. Va arribar l’hora del pati i es va quedar sense poguer anar, va estar castigat al racó de pensar, gairebé tot el dia.
Quan va ser l’hora de jugar  volia agafar la pilota, tota l’estona manava als amics i aquests van decidir deixar-lo de banda i no jugar amb ell. Es va quedar sol .
En arribar a casa , va estar pensant en tot el que havia passat aquell “terrible dia” : no va fer cas a la mare, no va treballar al cole i com manava tant, els amics no volien jugar amb ell. Va pensar i pensar.... no era feliç havia de canviar !!. El petit camaleó, era capaç de canviar el seu color de la pell i converti-la en el mateix color per on passava el cos, com a sobre d’una fulla o d’una pedra......En aquell moment es va adonar que si era capaç de canviar el color de la seva pell , també podia canviar el seu comportament , i així ho va fer. L’endemà es va menjar, sense dir res, tot l’esmorzar, va arribar al cole i va acabar la feina el primer i quan va anar a jugar, va demanar disculpes als seus amics i els hi va proposar compartir les joguines i manar una estona cadascú  sense baralles. Oh! que feliç havia estat aquell dia!  semblava que tothom l’estimava!!
Així , com el  nostre petit camaleó , vosaltres també podeu canviar i ser una mica millor cada dia.


            I tu, què vols canviar?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada