dimecres, 7 de setembre de 2011

EL CAMÍ ÉS LA FITA


Aquesta frase que tot peregrí coneix, va unir els cors dels 56 companys que el dia 28 de juliol ens vam fotografiar a la Plaça de l'Obradoiro amb el marc incomparable de la Catedral de Santiago de Compostela.
Aquesta imatge va posar fi a la peregrinació d'enguany; posa el segell que referma les múltiples experiències viscudes, els llaços d'amistat, d'estimació, solidaritat i germanor que uneixen  aquells que compartim la pols del camí, les ferides del sacrifici i les llàgrimes de felicitat vessades sobre el sender marcat amb fletxes grogues.
Dotze dies abans ens trobàvem amb cares de son, carregats amb les nostres motxilles i amb un somriure d'il·lusió dibuixat a les cares d'alumnes, monitors i pares. Començava la nostra aventura com a caminants. De ben segur que tots hem tornat d'aquesta peregrinació carregats de bells records i d'històries inoblidables.
Un gran amic nostre diu que Déu és prou gran i prou petit com per a què sempre el portem amb nosaltres. Prou lleuger per no pesar i prou fort per donar- nos l'empenta necessària quan els peus cansats ja no responen.
El camí és, fonamentalment, un viatge vers el més profund i íntim de nosaltres, una trobada sincera amb un mateix i amb els altres. Una oportunitat més per sentir-nos recolzats i estimats per Déu i una oportunitat per donar la nostra amistat, la nostra solidaritat i entrega.
La fotografia dels 56 caminants va posar fi al peregrinatge, però sens dubte, la nostra fita era i va ser fer el camí plegats.

Fins a la propera
Moltes gràcies a tots i Bon Camí!

1 comentari:

  1. Gracias, Verónica, por tus palabras, que recogen los sentimientos de tantos en EL CAMINO. Me has traído tan buenos recuerdos compartidos. Tus palabras, siempre llenas de afecto, de entusiasmo, de gratitud, de hondura, me han llegado muy dentro, me han despertado el alma, han hecho sonreír mi corazón, ... ¡GRACIAS, VERO!

    ResponElimina