dimecres, 6 de juliol de 2011

Un text per pensar i pregar aquesta setmana

Pregar, és tornar a ser nen. Quan entro en la pregària, i m’endinso en el misteri de Déu revelat en Jesús, puc obrir el meu cor a un simple gest de confiança i de receptivitat. Em despullo de les meves cuirasses, no necessito de les màscares amb què acostumo a anar per la vida. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11:28). Només vull adonar-me de com em mira, amb amor i humilitat. Em convida a estar amb ell, a poder dir, “vine a mi, tal com ets; vine i estigues amb mi”. I demano ser capaç de respondre senzillament, “Sóc aquí Senyor”. La pregària és quelcom molt senzill: un tema de nens, una presència confiada. Com la pregària de Jesús mateix a l’Evangeli, davant el Pare, que era “Abba” “Papa”, “Pare estimat”. Ell ens atrau a la pregària, allà on la por es foragitada, i on podem confiar, i dir “Abba” (Rm 8:16; Gal 4:6-7). Que en la meva pregària sigui endut per aquest misteri d’amor. És la veritat més profunda de la meva vida. En Jesús sóc fill de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada