divendres, 30 de desembre de 2011

BON ANY NOU !!!


Gràcies, Senyor,
per haver arribat al final d'aquest any creient,
confiant i estimant-te.
Van ser moltes vegades les que vas animar la meva fe,
les que vas córrer a la meva trobada.
Sempre vaig sentir la calor de la teva mà,
encara en plena foscor.

Gràcies per les ajudes, la companyia
i l'alegria que m'han brindat les persones.
Gràcies per tants ulls que em van mirar amb tendresa;
gràcies per tantes mans que van buscar la meva;
gràcies per les paraules i somriures de tants llavis que em van encoratjar;
gràcies per tantes oïdes que em van escoltar.

Gràcies, Senyor, per tant com he rebut,
que no van ser mèrits meus, sinó dons teus …
Gràcies pel mèrit que em va estimular,
per la salut que em va sostenir,
pel treball que vaig realitzar
i pel descans del que vaig gaudir.
Gràcies per aquell fracàs i aquella desil•lusió.

Perdó, Senyor,
per la paraula que vaig callar,
pel somriure que vaig ocultar,
per la mà que no vaig estrènyer,
per la salutació que vaig negar,
per la mirada que vaig desviar,
per la disculpa que no vaig demanar,
per les oïdes que no vaig prestar,
pel goig que no vaig compartir,
per tanta llàgrima que no vaig consolar,
per la veritat que vaig ometre.

Per tantes vegades, Senyor, com em vaig marxar de Tu
o com no et vaig obrir.

Ajuda'm, Senyor, vull començar amb força
aquest any nou de la meva vida. Amén.

dissabte, 24 de desembre de 2011

NIT DE NADAL


Ayer recibí una noticia inesperada … Un buen amigo mío, aquel que hace meses perdió una estrella que cada noche veía en el cielo, la ha reencontrado y vuelve a contemplarla cada noche … Quiso compartir conmigo su alegría y su mensaje ha sido una manera preciosa de anunciarme que es NAVIDAD, DÍAS DE ESTRELLAS. Su estrella siempre estuvo allí, aunque por un tiempo él no la viera … Como nos sucede a veces con los amigos, con las personas que queremos y también con Dios.

Cuando yo era niño las noches de mi pueblo eran estrelladas. Nos parecía lo más normal del mundo ver el firmamento repleto de estrellas. En la ciudad difícilmente puede verse alguna y el cielo parece haber perdido de noche su vigor. Eso complica la vida del que trata de orientarse, del que busca.

És Nadal i mirem al cel buscant l'estel que més brilla, la que acaba amb la foscor, la que ens assenyala el rumb, la que acaba amb el fred de l'ànima i fa que la nit es torni clara com el dia. Vine, Senyor Jesús, il·lumina les nostres vides amb la teva llum, estima'ns amb immens amor, … Amb Tu al nostre costat serem capaços de vèncer la solitud, la tristesa, la por, el cansament, la desesperança … Amb Tu enmig del món serà possible la justícia, la fraternitat, la solidaritat entre els homes. Que et veiem a través dels ulls i el somriure de les persones bones que has posat en el nostre camí.

Amics, DÉU ENS ESTIMA, Déu coneix el millor de nosaltres, tot el bé del que som capaços … Déu ve a visitar-nos perquè confia en nosaltres i compta amb nosaltres per a la construcció d'un món millor.

PD: (Otra de mis locas propuestas) Piensa en las personas que iluminan tu camino, que te dan afecto y calor, que confían en ti en medio de la adversidad, que te ayudan a crecer incluso corrigiéndote, que cuidan tu fe, que tienen para ti el rostro de Dios … Llámales, envíales un email, búscales y deséales FELIZ NAVIDAD … Diles: “GRACIAS POR HABER SIDO ESTRELLA EN MEDIO DEL CAMINO”.

FELIZ Y SANTA NAVIDAD … BON NADAL A TOTHOM

diumenge, 18 de desembre de 2011

4ta Setmana d'Advent. UN COR QUE ACULL!


El Cor de María és un cor que acull, que està obert a la Paraula, que s'il·lumina amb la Llum veritable. El Cor de María ens ensenya a acollir en la nostra vida a Aquell que ve a encendre les nostres il·lusions, esperances, projectes. El Cor de María es fa un amb el del seu Fill. És un Cor amb Llum, perquè en ella habita la Llum.

Igual que María volem aprendre a acollir la Llum. Volem que Jesús visgui dins de nosaltres, perquè Ell doni vida al nostre cor i ens marqui el ritme de la nostra vida amb les seves opcions i amb el seu Amor.

Amb María avui volem cantar "que es faci en nosaltres segons la teva voluntat".

diumenge, 11 de desembre de 2011

3a Setmana d'Advent. QUE ARRIBA LA LLUM!



Cerca la llum. No et conformis amb una petita llàntia o una llanterna. Joan no és la llum. La gent que ens enlluerna no és la llum. Els nostres petits o grans ídols no són la llum. El Messies és la LLUM. L'única llum que pot encendre la nostra metxa, aquesta metxa que busca ser presa pel que és la LLUM. Aquesta metxa que només queda satisfeta amb una LLUM que il·lumina en la foscor, que venç a la mort, que elimina els odis, que ens concedeix la pau, que guia a aquells que volen endinsar-se en el camí únic de Betlem. I ho fa des de l'alegria de la lluentor que ofereix l'Amor.

diumenge, 4 de desembre de 2011

MARIA IMMACULADA, PATRONA DEL COL·LEGI



Senyor, al llarg d'aquest Advent, concedeix-nos desitjar-te només a Tu. Ajuda'ns, perquè vivim en una societat de consum i de temptacions que ens atordeix i ens tempta constantment perquè usem de tota classe de béns materials i superflus. María, concedeix-nos que desitgem ardentment la vinguda de Jesús, veritable font de llum, de goig i de veritat. Que amb tota l'Església, puguem repetir amb fe: ”Vine, Senyor Jesús”!

2a Setmana d'Advent. POSA'T EN CAMÍ!


Al que prepara el camí al Messies, Joan Baptista, li toca escombrar els camins, retirar obstacles, netejar, arreglar la senda perquè es pugui transitar sense dificultat.

Fixem-nos en Joan. Anem darrere d'ell amb la nostra espelma, intentem prendre llum de la flama de la seva profunda fe. Posem-nos en camí, amb ànim, incansablement! Mereix la pena l'esforç.

No podem quedar-nos parats. Amb el Baptista aprenem a ser servidors, gent que
assenyala on està Belén, on està el misteri del Déu que s'encarna i es fa pobre per compartir la nostra vida. L'esperança de l'Advent ens impulsa, és dinàmica, no es pot quedar quieta. Endavant, llença`t!

diumenge, 27 de novembre de 2011

1a Setmana d'Advent. DESPERTEU!


No podem viure adormits, ni anar per la vida amb el pijama posat i la ment hipnotitzada pensant en els diners, o en els regals o en coses que, en el fons, no ens fan ser feliços. L'advent és temps de despertar-se amb alegria. El rellotge de l'advent és rellotge que impulsa i desperta. Ens convida a vetllar, a romandre desperts, vius, actius, compromesos, amb un rumb clar i no equivocat. Ens encaminem cap a Betlem. Es veu l'Estel en l'horitzó, la cova … Ara toca deixar-se prendre per l'espelma del primer diumenge, que ens impulsa a no caminar en la foscor ni en el somni, sinó en la senda de l'actuació i de la trobada.

23 de novembre, DIA DE LA BONA MARE

Hem celebrat l'aniversari de la mort de la Mare Enriqueta Aymer de la Chevalerie (Bona Mare), fundadora de la Congregació dels Sagrats Cors. És una bona ocasió per tal de mostrar la nostra gratitud per la vida d'una dona que va ser valenta seguidora de Jesús i que va consagrar-se del tot al servei de l'Església, anunciant l'Amor de Déu a tots els homes i dones. Durant tota aquesta setmana els alumnes del col·legi i els seus professors han dedicat un temps d'adoració davant del Santíssim Sagrament de l'Altar, la forma de pregar que la Bona Mare va fer seva i que forma part de l'herència espiritual de la nostra família religiosa.

View more presentations from ehaza

diumenge, 20 de novembre de 2011

CAMPANYA PRO DAMIEN INSTITUTE

Aquesta és la setmana de la nostra campanya de solidaritat amb el DAMIEN INSTITUTE, projecte solidari de la Congregació per a l'atenció dels malalts de lepra en l'estat de Orissa (Índia). Podem col·laborar amb la nostra aportació econòmica a través dels sobres que rebreu aquests dies; els alumnes podran participar també en activitats encaminades a despertar la seva sensibilitat solidària i a la recaptació de fons que s'enviaran a la institució. Confiem en la vostra generositat perquè la crisi és particularment dolorosa entre els més pobres.

View more presentations from ehaza

dijous, 6 d’octubre de 2011

16 D'OCTUBRE, DIADA ESPORTIVA PRO - LLAR TROBADA

Llar Trobada necessita la nostra ajuda més que mai. La situació econòmica és difícil, els joves no troben feina i les ajudes de fundacions i entitats són menors. La supervivència del projecte assegura una llar digna per als joves que viuen amb nosaltres i que no tenen un altre recurs ni una altra porta a la qual picar. Participar en les activitats que us proposem el diumenge que ve és una forma de ser solidaris; els diners que es recaptin es destinaran íntegrament al projecte. A més a més, si encara no sou col·laboradors, tindreu l'ocasió de sumar-vos al grup de famílies que, amb la seva aportació periòdica, ens permeten continuar endavant. Us convidem de cor a participar d'aquesta aventura solidària, perquè la crisi la patim tots, però s'enceba particularment en els més febles. Comptem amb vosaltres!

dimarts, 13 de setembre de 2011

LLENÇA'T !!! (Lema de Pastoral Curs 2011 - 2012)

“Llença't” és el crit imperceptible de l'ànima que confia en Déu, que se sap segura a les seves mans, que creu en les promeses de Jesús. “Llença't” és el sentir de qui estima profundament i segueix d'a prop els passos de la persona estimada. “Llença't” és l'expressió de qui vol tornar a gaudir, fins i tot quan es fa llarga la visita de la tristesa, de la desesperació, del dolor, de la incomprensió. “Llença't” és l’expressió valenta de qui sent por, i amaga el seu rostre sota els llençols. “Llença't” és el lema dels somiadors, dels constructors de la humanitat, d’aquells que es resisteixen a creure que no es pot fer res.

L'autèntica fe es construeix sobre la relació personal del creient amb Déu; una relació que s'alimenta d'una certesa, de la major veritat, d'una veritat immutable, eterna, d'una veritat majúscula: DÉU T'ESTIMA AMB UN AMOR IMMENS. Mai et faltarà l'amor, mai et faltarà la comprensió, mai et faltarà la compassió, mai et faltarà la companyia, perquè DÉU SEMPRE ESTÀ, perquè Déu s'ha fet home, s'ha fet mans que t'abracen, que et consolen, que t'acaricien, que ET SOSTINDRAN. Mai cauràs del tot, mai morirà l'esperança perquè el Senyor t'ha fet fill seu. Només el bé, la veritat i la vida estan anomenades a triomfar i a sobreviure a tots els envits de la història.

Tu ets important per a Déu i has de viure la vida, gaudir la vida, sabent-ho. “Llença't” és una invitació a la fe, a creure en tu mateix, a creure en la bondat del cor dels altres, i sobretot a creure en Jesús, que vol ser germà, amic i Senyor. La fe és un do, un regal de Déu a qui escolta de cor l'Evangeli, a qui ho accepta com a paraula de vida, a qui ho sent com a murmuri de la boca de Déu.

El Senyor ha posat davant de tu, als teus peus, un camí reservat per a tu. Un camí que et portarà amb seguretat a la felicitat plena, un camí que farà que la teva vida compti, un camí que et porti al seu Cor. Un camí en el qual també hi haurà sobresalts, butllofes, ensopecs, caigudes i alguns perills, però en el qual mai estarem perduts, perquè només ens porta cap a Déu. Un camí que només apareixerà, bé ho sap Indiana Jones, quan decideixis creure. I creure és només per a valents.

LLENÇA'T !!!

SOU ELS MILLORS !!! (Un altre estiu de colònies)


Un any més compartint el millor de nosaltres mateixos, aprenent junts a deixar-nos estimar per Jesús i pels altres. Aquesta és l'experiència compartida per molts de nosaltres en les colònies d'estiu. Quantes vegades hem sentit aquests dies “Sou els millors”, dit pels monitors als acampats, i també pels acampats a cadascun dels monitors. I és ben cert que, any rere any, en aquests dies de colònies cadascú ens regala el millor de si mateix. Donar-nos cada dia, regalar-nos cada dia als altres ens fa profundament feliços, fins a plorar per l'alegria continguda.
En moltes ocasions, dies i setmanes després, ens hem sorprès a nosaltres mateixos compartint anècdotes i recordant tot el que hem viscut, el que hem sentit en El Pinatar. En les colònies neixen profundes històries de veritable amistat que mai oblidarem.
En aquests dies no ha faltat la mà amiga, la paraula amable, l'esperit de servei, el cant alegre, el somriure gratuït. Quantes vegades ens hem dit “GRÀCIES” aquests dies! Sentíem necessitat d'expressar una immensa gratitud.
Cada estiu en aquesta aventura s’encén en nosaltres una flama que ens omple d'entusiasme, d'energia, de valor per llençar-nos a viure la vida amb intensitat, confiats no només en les nostres pròpies forces, sinó en la seguretat d’ésser estimats pels nostres amics, i sobretot d’ésser sostinguts pel Déu de les petites coses, per Jesús, l’amic que mai ens falla.
Hem compartit la millor teràpia: la del servei, la diversió, la gratitud, l'afecte, la pregària, la camaraderia. Els més grans entre els acampats, els de 2n d'ESO (ara ja a 3r), han deixat un record inesborrable per la seva proximitat i cura dels més petits, per l'estima mostrada als monitors. SOU GRANS!
I aquesta història no podria escriure's si no fos pels monitors, aquesta colla de “bojos” enamorats de les colònies, que cada estiu ho deixen tot per dedicar dia i nit, totes les seves hores, a servir, fins a fer-se addictes a l'amor.
Són ja moltes les promocions d'alumnes que comparteixen aquests sentiments, i tots i cadascun d'ells tenen el seu lloc en aquesta gran família. De tots conservem el millor dels records.
Ara ens toca mantenir la flama que s'ha encès fins al proper estiu.
P. Eduardo de Haza

dimecres, 7 de setembre de 2011

EL CAMÍ ÉS LA FITA


Aquesta frase que tot peregrí coneix, va unir els cors dels 56 companys que el dia 28 de juliol ens vam fotografiar a la Plaça de l'Obradoiro amb el marc incomparable de la Catedral de Santiago de Compostela.
Aquesta imatge va posar fi a la peregrinació d'enguany; posa el segell que referma les múltiples experiències viscudes, els llaços d'amistat, d'estimació, solidaritat i germanor que uneixen  aquells que compartim la pols del camí, les ferides del sacrifici i les llàgrimes de felicitat vessades sobre el sender marcat amb fletxes grogues.
Dotze dies abans ens trobàvem amb cares de son, carregats amb les nostres motxilles i amb un somriure d'il·lusió dibuixat a les cares d'alumnes, monitors i pares. Començava la nostra aventura com a caminants. De ben segur que tots hem tornat d'aquesta peregrinació carregats de bells records i d'històries inoblidables.
Un gran amic nostre diu que Déu és prou gran i prou petit com per a què sempre el portem amb nosaltres. Prou lleuger per no pesar i prou fort per donar- nos l'empenta necessària quan els peus cansats ja no responen.
El camí és, fonamentalment, un viatge vers el més profund i íntim de nosaltres, una trobada sincera amb un mateix i amb els altres. Una oportunitat més per sentir-nos recolzats i estimats per Déu i una oportunitat per donar la nostra amistat, la nostra solidaritat i entrega.
La fotografia dels 56 caminants va posar fi al peregrinatge, però sens dubte, la nostra fita era i va ser fer el camí plegats.

Fins a la propera
Moltes gràcies a tots i Bon Camí!

dimecres, 6 de juliol de 2011

Un text per pensar i pregar aquesta setmana

Pregar, és tornar a ser nen. Quan entro en la pregària, i m’endinso en el misteri de Déu revelat en Jesús, puc obrir el meu cor a un simple gest de confiança i de receptivitat. Em despullo de les meves cuirasses, no necessito de les màscares amb què acostumo a anar per la vida. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11:28). Només vull adonar-me de com em mira, amb amor i humilitat. Em convida a estar amb ell, a poder dir, “vine a mi, tal com ets; vine i estigues amb mi”. I demano ser capaç de respondre senzillament, “Sóc aquí Senyor”. La pregària és quelcom molt senzill: un tema de nens, una presència confiada. Com la pregària de Jesús mateix a l’Evangeli, davant el Pare, que era “Abba” “Papa”, “Pare estimat”. Ell ens atrau a la pregària, allà on la por es foragitada, i on podem confiar, i dir “Abba” (Rm 8:16; Gal 4:6-7). Que en la meva pregària sigui endut per aquest misteri d’amor. És la veritat més profunda de la meva vida. En Jesús sóc fill de Déu.

dimarts, 31 de maig de 2011

CONCURS LEMA DE PASTORAL

L'edició d'enguany dels Jocs Florals es va convocar el concurs per escollir el lema i la cançó de pastoral per al curs 2011-2012. Tot i que, malauradament, només en podem triar un, les propostes dels nostres alumnes de secundària i batxillerat van ser força interessants.
Per tot plegat, volem compartir amb vosaltres la seva participació i, naturalment, felicitar des d'aquí les guanyadores d'aquest any. Maria del Mar Soriano, Laura Boada i Júlia Velasco van optar pel lema Llença't del grup Lax'n busto.





http://www.youtube.com/watch?v=x_Zd3KoEtRk&feature=related


http://www.youtube.com/watch?v=W8ApvdxdRt8&feature=related


http://www.youtube.com/watch?v=8XSw1Q6jBoI


http://www.youtube.com/watch?v=EdBym7kv2IM


http://www.youtube.com/watch?v=ccCnL8hArW8


http://www.youtube.com/watch?v=XFmSI9Se1yc


http://www.youtube.com/watch?v=gUyu5prWjTE


Trobada de pastoral dels pares d'infantil


El passat dia 6 de maig, l'escola ens va permetre, un cop més, gaudir d'una màgica tarda al costat dels nostres fills. Tot va començar uns dies abans, amb la reunió de pastoral. Com sempre, i deixeu-me dir com sempre perquè no és la primera vegada que hi participo en aquesta activitat, Vam rebre les indicacions per part de Chesca: calia fer una gimcana entorn a la solidaritat.Val a dir que en aquesta reunió, els pares ens vam coordinar a la perfecció.


El gran dia va arribar, uf quins nervis!. Els nens i nenes van pujar a les classes amb uns quants pares i, mentrestant, els altres enllestiem les instal·lacions al pati de columnes. Després d'una xerrada a les aules per explicar-los l'objectiu de l'activitat, tots vam baixar al pati il·lusionats, tant pares com fills.

Ajudar, Col·laborar, Respectar, Estimar, Compartir i Donar sense esperar res a canvi... Cada inici de joc era una nova aventura i una nova emoció a compartir amb els del grup. En acabar l'activitat, tots ens vam reunir davant del mural de la solidaritat on vam escriure tots plegats la paraula solidaris.

No voldria acabar l'escrit sense donar les GRÀCIES a les professores de P5, a la pastoral i a l'escola per l'ajuda constant i sense límit que ens ofereixen constantment en activitats com aquestes i per fer possible que els pares gaudim d'una tarda FANTÀSTICA amb els nostres fills.


Una abraçada,

Pares i mares de P5